divendres, 29 de febrer del 2008

Una vidàlica, també

El 25 de gener, Pau Vidal va evocar amb el seu entusiasme habitual Rapala i el vídeo penjat a YouTube en una de les seves "Vidàliques" lingüístiques ("passada per aigua", ens avisa) al programa El Cafè de la República, de Catalunya Ràdio. Aquí ho podeu escoltar (5':38").

diumenge, 24 de febrer del 2008

A 'El matí de Catalunya Ràdio'







Dijous passat al migdia Màrius Serra va comentar Rapala a la secció "Lecturàlia" d'"El matí de Catalunya Ràdio". Aquí podeu escoltar el seu comentari (a partir del minut 8:40), i a l'entrada corresponent al 21 de febrer de l'"Atles de Lecturàlia" podeu llegir-ne una breu fitxa, amb la qualificació de quatre eles atorgada pel comentarista, i un enllaç també amb el F l u x.

dissabte, 16 de febrer del 2008

Preversions

Diversos poemes de Rapala van tenir versions inicials, de vegades comentades, al meu quadern digital d'escriptura, F l u x:

"Espectacle" (23-V-04)
"Matí de cap d'any" (13-I-06)
Retiro (3-VI-06)
Versions i reversions. Sobre "Art poètica", de Berta Piñán (13-VIII-06)
"Inclinació" (11-IV-07)
"Rice Lake" (8-V-07)

dimecres, 13 de febrer del 2008

Al Benzina

El número de febrer de la revista Benzina acabat d'aparèixer inclou un reportatge sobre la darrera pel·lícula dels germans Coen, un altre sobre Patrick Modiano i entrevistes amb Albert Roig i amb Jaume Subirana, aquesta sobre Rapala i a càrrec d'Ester Pino. Us en transcric un parell de preguntes i respostes...

Parlant de pescadors i poesia, la cita que obre el llibre és de Kirmen Uribe. 'En cadascun de nosaltres hi ha un riu a punt de desbordar-se', diu el poeta basc. La poesia serveix per desfogar-se?
Per desbordar-se. O, sent més precisos, per parlar de desbordaments. No m'agrada la idea de la poesia com a desfogament, que potser també hi és, eh. Hi ha una part de reacció, però també n'hi ha una de plaer, de lectura. [...]

A la teva narrativa el projecte és, en certa manera, més metaliterari i ple de referents externs en tant que llibres de notes. En poesia, sembla que crees un món més ficcionat i tancat, diferenciat.
Per mi els llibres de poemes (sobretot El rastre..., En altres coses i ara Rapala) són molt a la vora de Suomenlinna o Adrada. De fet, hi ha notes que s'han fet poemes, i viceversa. Com hi ha material del meu bloc que ha anat a parar a totes dues bandes. És veritat que aquests llibres són un calaix de sastre, on entra de tot. Però en aquesta barreja hi ha molt elements que són molt a prop del que és el poema. Marià Manent té fragments del seu dietari on explica una anècdota que després te la trobes en un poema, evidentment traslladada. El que sí que és veritat és que en aquests llibres hi ha coses que mai posaria en un poemari. Sóc un notari de la realitat, agafo el que me n'interessa. Ja estic més que estimulat, jo, amb la realitat.

dimarts, 12 de febrer del 2008

Senalla

(...) Crec que aquestes reflexions es justifiquen fàcilment quan un s’acara amb un llibre com Rapala (2007), de Jaume Subirana, publicat no fa gaire per Edicions 62. Un llibre amb un títol estrany, certament –no trobareu el mot ni al DIEC ni a l’Alcover-Moll ni tan sols al Coromines–, però del tot justificat quan esbrineu que no correspon a altra cosa que a un petit estri de pesca, l’esquer artificial que en deim normalment cullereta i que amb la seva lleugeresa enganya el peix, i comproveu que tal com atreu automàticament, per exemple, a la truita de riu, els plàcids i nítids poemets del llibre ginyen al lector amb semblant facilitat, l’atenció del qual quedant igualment atrapada. El seu text pot esser molt senzill i sense majúscules ni cap mena de puntuació, per a fer-lo encara més simple. Com "Parla", que comença així: "parla jo escolto parla’m va / que no s’apagui la conversa / cada paraula que dius fa / de mà a l’espatlla i a l’orella". El domini del petit discurs poètic per part de Jaume Subirana resulta realment notable. Com quan a "Pescador i fill amb salabre", que comença: "De bon matí, m’endinso al riu tot sol". Però aquest vers inicial va seguit per una sola frase de vint versos (!) que ens mostra que aquesta soledat no és del tot exacta. En efecte, el fill va acompanyat del record o de la memòria del pare i l’acció, en el transcurs del poema, passa convincentment de l’un a l’altre i ja no se sap qui porta realment –o de qui són– les botes verdes altes (...)

Bartomeu Fiol, "La senalla de Jaume Subirana", Diari de Balears, 12-II-08

dilluns, 11 de febrer del 2008

De l'experiència estètica de la pesca

Sota aquest títol, Montse Serra signa avui a VilaWeb Lletres una extensa notícia-entrevista sobre l'aparició de Rapala en què es menciona també la posada en marxa d'aquest bloc.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Traduccions al castellà

La revista de traducció Saltana publica les versions de Juan Gabriel López Guix dels poemes "El poeta s'adreça a Caravaggio..." ("El poeta se dirige a Caravaggio ante David con la cabeza de Goliat en la mano") i "Badant davant de l'Anunciació..." ("Pasmado ante la Anunciación de Fra Angelico").