dimarts, 23 de desembre del 2008

Bumerang de Nadal

Envio als amics (i algun conegut: els saludats no entren a la llista de Nadal) un dels poemes de cap al final del llibre, un que a mi m'agrada però que potser pel lloc que hi ocupa o potser perquè ningú no hi pesca a alguns els ha "passat per malla", com diu en Bartomeu Fiol. I els amics, que per això ho són, de vegades me'l retornen enriquit, com un esplèndid bumerang de Nadal. Són les coses d'aquests dies. Estranyes, santes coses.











NADAL, HO DIC

                  Nadal, ara que ho dic,
                       tot de veus que s’acosten.
                                          Jordi Sarsanedas

Nadal, si mai ho dic,
té un so de fusta antiga;
Nadal, ara que ho dic,
és molsa, llum, abric.
Nadal, si mai en parlo,
són l’àngel i els tres reis;
Nadal, ara que en parlo,
fa por de no trencar-lo.
Nadal, si ve la nit,
és una teia encesa;
Nadal, quan ve la nit,
abrusa el goig petit.
Nadal, mentre no arriba,
essona en el record;
Nadal, si mai arriba,
durà veus a l’estiba.
Nadal, Nadal: ho dic.
Ho dic perquè ho escric.